«Així estudiat el problema, es veurien que no sols falten moltes cases per construir en tots els països, sinó que moltes de les cases que actualment existeixen en les nostres defectuosíssimes ciutats, han de desaparèixer perquè tots, i principalment les classes productores de riquesa es trobin més ben albergats; perquè les indústries, perquè la terra sigui més ben aprofitada, complint la gran missió social que li està encomanada, no sent, com és el present, objecte d'especulació escandalosa en benefici d'uns pocs i en perjudici dels més; en suma; perquè la Humanitat viva més raonable; més sana, més tranquil·la i més feliç».
A través d'aquest sentit al·legat va concloure l'informe “El problema de l'habitatge i les cases barates” coordinat per la Secció de Casas Baratas i Econòmiques del Ministeri de Treball, Comerç i Indústria i amb Eduardo Aunós com a Sotssecretari del Departament. En ocasió de la Setmana Internacional dels Arxius (#IAW2024) i sobre la base d'un dels objectius marcats pel Consell Internacional dels Arxius (“conscienciar al públic en general i els sectors públic i privat sobre la necessitat de preservar i facilitar l'accés als arxius a llarg termini”), l'Arxiu Central pública aquest inèdit document històric de 1925. Fa gairebé un segle!
Barriada de la Salut. Vista de conjunt, projecte de l'Arquitecte-Assessor de la Cooperativa, Sr. Juliol M. Fosses. Cooperativa de Periodistes per a la Construcció de Casas Baratas. Barcelona, s/f. [ACMITES. Institut de Reformes Socials, “Casas Baratas”, 1921-1933”]
Els fons documentals del Servei de Casas Baratas i Econòmiques conservats en l'Arxiu Central del Ministeri de Treball i Economia Social, possibiliten dibuixar una radiografia del paper jugat per aquest Departament i els seus successius òrgans en la planificació urbanística orientada a l'accés a un habitatge digne i assequible. El Servei de Casas Baratas i Econòmiques va néixer en 1922, depenent de la Direcció General de Treball. A partir de 1931 les seves competències es van integrar en el Servei d'Acció Social, així com en el Patronat de Política Social Immobiliària. En 1938 s'extingeix sent reemplaçat per la Junta Administradora Nacional de Casas Baratas, per al següent any amb la creació de l'Institut Nacional de l'Habitatge aquest organisme assumís totes les funcions i competències quant al “Règim anterior de les cases barates i econòmiques i de la Política Social Immobiliària”.
Tornant a 1925 però amb la vista posada en el nostre present històric, no deixa de sorprendre les notòries similituds entre l'actual situació del mercat de l'habitatge i el que esdevenia, principal, encara que no únicament a Madrid, fa gairebé un segle. L'informe no es limita a descriure el seu present sinó que mira cap endarrere a la recerca de l'arrel dels citats problemes; detenint-se en qüestions tan determinants com el paper de l'Estat i les societats constructores, l'emigració, la crisi del carbó o el denominat excés de jornalers, el rellevant factor del valor del sòl i la precària xarxa de transports, la correlació entre les vagues obreres i el ritme de construcció, el preocupant preu dels lloguers amb clares ressonàncies moralistes (“i de [les] reduïdíssimes dimensions [de les habitacions], que obliguen a la promiscuïtat de sexes i constitueixen la negació de tot precepte d'higiene”), passant pel crucial problema dels quarts desllogats a Madrid; amb especial atenció, per exemple, al que esdevenia en el Districte de l'Hospici, el Districte de Chamberí o en el barri de Buenavista, per a finalment detenir-se en l'origen i necessitat de les cases barates. El llenguatge, la concepció de la societat, així com la visió sobre les interrelacions humanes són pròpies del seu temps històric: la dictadura militar de Cosí de Rivera entre el final del Directori militar i l'inici del Directori civil.
Pla del xalet de la Cooperativa de Periodistes per a la Construcció de “Casas Baratas” en el solar núm. 40, poma F. Barcelona, 1919 [ACMITES. Institut de Reformes Socials, “Casas Baratas”, 1921-1933”]
Com bé explica l'esmentat informe les Cases Barates es van iniciar gràcies a la “Llei relativa a construcció de cases barates” (Gaseta de Madrid, núm. 164, de 13/06/1911) i sobre la base de la “proposta i gestió del benemèrit «Institut de Reformes Socials”». A partir d'aquí es repassa la seva aplicació a Biscaia com un model d'èxit o a Granada més tard, comparant-se amb iniciatives similars com “La Ciutat de Jardí” de Bèlgica, i amb cita inclosa a esdeveniments tan importants com VI Congrés Internacional de l'Edificació.
En la segona part de l'informe s'ofereixen valuoses dades estadístiques i macroeconòmics sobre el “nombre de beneficiaris a Madrid i la seva província” conformement a la normativa de les Cases Barates. Tot això a través d'un recorregut per les diferents cooperatives i iniciatives que recorren tot el Madrid i la seva perifèria en el primer terç del segle XX, amb interessants detalls i informació de cada projecte i una completa relació dels seus beneficiaris que ens possibilita, en paral·lel, conèixer als veïns d'aquella capital que va tenir i té en l'accés a l'habitatge un dels seus principals problemes.
A l'empara de la #IAW2024, l'Arxiu Central del Ministeri de Treball i Economia Social pretén amb aquesta iniciativa sensibilitzar a l'opinió pública sobre la importància dels documents i els arxius i, de manera concreta, en l'extraordinària riquesa del nostre Patrimoni Documental.
