Dia Internacional dels Arxius (9/06/2021) – Centenari d'Eduardo Dato Iradier (1921-2021)

Citant al professor Santiago Castillo en el primer capítol del llibre col·lectiu commemoratiu del centenari del MITES (“Antecedents, creació, primers passos del Ministeri de Treball a Espanya, 1920-1923” en Santiago Castillo (dir.), Cent anys del Ministeri de Treball a Espanya, Madrid, Ministeri de Treball i Economia Social, 2020, pàg. 17-56), cal remarcar l'obstinació personal d'Eduardo Dato Iradier en el projecte de creació del Ministeri de Treball des de, almenys, 1914. Un projecte que es va posposar uns anys com a conseqüència de la I Guerra Mundial, encara que es va rellançar a la seva fi. En aquest sentit, a la seva creació va contribuir el Tractat de Versalles, l'apartat del qual XIII va donar “origen a la constitució de l'Organització Internacional del Treball [OIT] que reflectia la convicció que per a aconseguir una pau universal i permanent era essencial la justícia social que comportava la necessitat de cooperació per a obtenir igualtat en les condicions de treball als països que competien per mercats”. Ens situem, d'aquesta manera, en la denominada crisi del sistema del torn (1914-1922) marcada per importants conflictes obrers i on el naixent Estat liberal va començar a oferir respostes a la “qüestió social”. En aquest context històric, “Dada va aprofitar la seva primera tornada a la Presidència del Consell per a ordenar immediatament la creació del nou Ministeri; la constitució del seu govern era del 5 de maig de 1920, el Decret de creació del Ministeri de Treball portava data del 8”.

En l'Exposició del Reial decret creant el Ministeri del Treball (Gaseta de Madrid: núm. 130, de 09/05/1920) es recorden, en primer terme, els antecedents, prèviament, descrits per a després afirmar: “Espanya, que té en la matèria una brillant tradició, caracteritzada per la creació d'Instituts que han realitzat en qüestions socials i de previsió popular brillants i continus treballs d'informació, de preparació legislativa i de vigilància i inspecció, ha de continuar marxant al mateix pas que les nacions progressives en la matèria”. I sense dilació es creava el “Ministeri de Treball, que de moment reculli i conjumini quants Centres i organismes depenents de l'Estat i agregats a diferents Ministeris dediquen avui la seva activitat a l'acció social en relació amb el món del treball”. A continuació, es va assenyalar el que potser és el punt més rellevant del citat Reial decret: “perquè després, amb tan sòlida base, desenvolupi majors activitats i eficàcia en ordre a les qüestions de la seva competència”. Aquell mateix dijous 9 de maig el diputat a Corts Carles Canyal i Migolla va ser nomenat el primer Ministre de Treball (1920-1921). De l'interès i voluntat del mateix Eduardo Dato Iradier en aquest projecte dóna bon compte com el 30 de maig d'aquell mateix any es va publicar en la Gaseta de Madrid (núm. 151, de 30/05/1920) el Reial decret disposant que l'organització i els serveis depenents d'aquest Ministeri s'ajustin a la planta que es publica, i aprovant el Reglament provisional de procediment administratiu i de règim interior d'aquest Departament. Un gran esforç legislatiu per al qual, a més, es va destinar una elevada quantitat pressupostària.